Les dades genètiques són úniques i s'han convertit en un factor rellevant en el sector sanitari i policial. A través de l'ADN, s'identifica el caràcter únic de cada persona, de manera que s'ha de tractar amb extremada precaució i adoptar les mesures necessàries per tutelar els drets fonamentals que s'hi poden veure afectats, com el dret a la pròpia intimitat i al de la família, el dret a la integritat física i psíquica i el dret a la protecció de dades.   

A Europa, s'està plantejant la possibilitat d'incorporar aquesta informació genètica al DNI. És excessiu? Fins ara el Ministeri de l'Interior només disposa de la petjada genètica de sospitosos d'estar implicats a un delicte. Cal que tots els ciutadans estiguin registrats en una base de dades policial? Uns diuen que així es facilita la investigació criminal i d'altres, que ataca el dret a la privacitat, ja que les dades genètiques són dades especialment sensibles que es consideren relatives a la salut. Per exemple, són dades que sobrepassen el titular, ja que tenen una dimensió individual, una dimensió familiar i una dimensió universal o col·lectiva. Per les seves particularitats, les dades genètiques han d'acollir-se a un principi de finalitat i proporcionalitat i requereixen un consentiment previ, precís i informat, del titular.

En l'actualitat, la policia ja disposa de l'empremta dactilar, la targeta sanitària o el carnet de conduir. No és suficient? Països com el Regne Unit o Holanda han impulsat la implantació de fitxers i carnets d'identitat amb dades genètiques, però finalment han fracassat perquè l'emmagatzematge d'una mostra d'ADN viola els drets a la privacitat. A més, la creació d'un banc genètic d'aquestes dimensions no és proporcional a la finalitat per a la qual ha estat creat, que és la lluita contra el crim.