Esther Mitjans

29/03/2012 - Esther Mitjans

En el món virtual tot és públic per defecte

 

La noció tradicional del que és públic i del que és privat ha canviat amb la prevalença de les tecnologies i la popularitat de les xarxes socials, com també han canviat les expectatives de privacitat. Això permet als operadors justificar i proclamar que tota la informació ha de ser pública i compartida. Certament, Internet dóna uns instruments de participació sense precedents, però també dóna un poder sense precedents als proveïdors i corporacions que controlen la seva infraestructura.

No s'entén suficientment el poder de les dades personals que es comparteixen i com això configurarà el futur de la societat. Cal trobar un equilibri entre tecnologia, legislació, interessos dels consumidors i formació dels ciutadans. I hem d'actuar de manera proactiva, per preservar l'entorn d'informació que les tecnologies han creat, d'imprevistos encara poc coneguts.

El que es fa i es diu a Internet té un impacte directe sobre l'espai físic i el que passa al carrer es difon immediatament a la web, on el que es genera torna un altre cop al carrer. Certament, no hi ha separació entre el món físic i virtual: tot és realitat, només que expressada i gestionada amb mecanismes diferents.

En el món físic, tot és privat per defecte i si volem que sigui públic hem d'actuar, ja sigui publicant un text escrit o aixecant la veu. En l'entorn virtual, al contrari, tot és públic per defecte i si volem que sigui privat hem d'actuar, configurar l'opció més garantista i, en tot cas, pensar-ho bé abans de publicar informació personal.

Les innovacions tecnològiques permeten una fàcil acumulació que fa més difícil oblidar que recordar. De fet, la tendència natural de la humanitat a oblidar ha girat cap a una absoluta capacitat de recordar en l'entorn virtual. I així, qualsevol petit error oblidat pel pas del temps ara es manté i pot condicionar excessivament el present de les persones.

Els menors es preocupen de la seva privacitat, encara que no vulguin renunciar a la seva vida social a la xarxa. No són suficientment conscients que el risc per a la privacitat no és tant la informació que es comparteix, com el que es pot deduir o interpretar d'algú basant-se en les seves relacions socials i actuacions diàries. Davant d'aquestes innovacions tecnològiques, les autoritats de protecció de dades han de seguir essent vigilants de la privadesa i promoure que aquestes innovacions s'avaluïn  de manera sistemàtica, per mesurar si compleixen amb el dret fonamental dels ciutadans a la protecció de les seves dades personals.